divendres, 27 de juny del 2014

Valors i reflexions!!

Avui diumenge (8/06/2014) és el dia de ressaca després de l'organització del nostre II Raid Illa de Rodes.
M'aixeco molt cansat però amb una satisfacció molt gran i penso: de que collons m'ha servit tot aquest esforç a mi personalment? no he guanyat ni participat en el raid, no hi han diners, no hi ha fama, no hi ha sexe ni apenes menjar...
Crec que la clau està en la utopia dels horitzons de la que parlava Galdeano: camino dos passos però l'horitzó s'allunya dos passos més, m'esforço més encara i camino tres passos però l'horitzó es torna  a allunyar un altre vegada. Aleshores em pregunto: perque em serveix a mi lluitar tant per aquests horitzons que mai acabo d'atrapar? Doncs serveixen per això mateix, serveixen per seguir caminant.
I, de tant en tant, com en el raid d'ahir, poder acariciar una mica aquest horitzó somiat.

M'agradaria poder dir que som el millor equip de raids i que organitzem el millor raid amb la millor escola de raids... Crec que això no ho sabrem mai.
Però si que vull creure que som un equip de raids, una escola de raids i que organitzem una raid excel.lent, que busca l'excel.lència, és a dir, que donem el millor de nosaltres mateixos en cada moment.
Es pot ser el millor, el campió del món de raids sense ser del tot excel.lent: pot ser degut a unes bones condicions innates i/o a una sort puntual, etc...
Però no pots ser excel.lent si no ets el millor que tu pots arribar a ser.
M'agradaria que aquest equip fos recordat com el millor de la història. De moment em conformo cada dia pensant que estem en el camí de la excel.lència.

Si pogués, us juro que faria estampar això que he escrit en la roba de l'equip que portem per que tots tinguéssim molt clar que és aquest equip i que implica portar aquesta roba.

Sapere Aude




diumenge, 1 de juny del 2014

El meu primer raid: Catraidberguedà (Vilada).

Divendres 23 de Maig:
Comencen els nervis... reviso, reviso i torno a revisar… segur que m’oblido alguna cosa pel Raid de demà! Però amb aquesta sensació a la tarda surto a buscar a dos dels companys de l’equip, en Jaume i la Silvia. Arribo a Figueres i recullo al Jaume i tot seguit cap a Girona a buscar a la Silvia, un cop tots junts ens dirigim cap a Vilada, petit poble situat a prop de Berga i on es fa el Raid.
Arribem al poble de nit, sopem mentre esperem a dos components més de l’equip en Tito i en Toni. Només falta la Jenny que arribarà pel matí. Ja són les 23.00h, hora d’anar-se a dormir que demà serà un dia molt dur.
De L’Illa de Rodes hem anat sis raiders dividits per parelles, en la categoria elit (de 8 a 10h) Toni-Tito i Silvia-Jaume i en categoria aventura (de 6 a 8h) Jenny i jo.
Aquest Raid es composava de diferents proves: caiac, orientació especifica, treking, tir amb arc, btt i barranquisme.

Dissabte 24 de Maig:
Només aixecar-me veig a l’equip d’en Toni- Tito que se’n van cap el briefing (a les 7:30h), els equips d’elit tenen la sortida a les 8:00h i aventura a les 10:00. Amb la Jenny he quedat sobre les 9:00h, aixi que aprofito per revisar tot l’equip i treure'm aquesta sensació que em portava nerviós des de el dia anterior.
A las 9 puntual como un rellotge arriba al Jenny i directament marxem cap a la zona on a les 9.30 ens esperen per el briefing.
10:00 comença el raid!! Començem amb la prova d’orientació específica, no trobem gaires dificultats per trobar totes les fites i aconseguim finalitzar la prova amb un bon temps això promet!
Ara toca l’hora de BTT, hem de fer un recorregut de 14,6 km amb un desnivell positiu de 1.237m, comencem amb bon ritme però cada kilòmetre que fem ens anem adonant que no serà gens fàcil, la pujada es forta, en especial l’últim tram on les cames ens passen factura però tot i això aconseguim acabar-la!
Es hora de fer la secció de barranquisme, una secció  que fem amb bon temps i sense massa dificultats. Però un cop finalitzada, es adonem que amb la secció  anterior de BTT hem perdut força temps així que decidim no fer la secció  de treking.
Altre cop agafem les bicis i comencem a fer la segona secció de BTT, aquest cop es un recorregut de 10km amb un desnivell positiu de 287m i desnivell negatiu de 447m, sembla assequible però l’esforç d’abans i el recorregut tècnic (ple de corriols ) en fa tenir un ritme mes fluix i encara queda molt raid per davant!
L’última secció constava d’una orientació especifica a les afores de vilada, on hi havia una prova de tir amb arc i de caiac. La fita de tir amb arc vam aconseguir-la amb bon resultat però malauradament ens donem compte de que no tindrem temps de fer la prova de caiac... decidim saltar-nos-la i buscar les fites que ens faltaven per acabar l’orientació i el raid.
Vam acabar la jornada amb una sensació positiva, encara que ens vam haver de saltar dues seccions, per manca de temps, havíem aconseguit trobar totes les fites de les proves disputades.
7 hores i mitja de raid que a qualsevol membre de l’equip li aconsello.
I com a toc especial d’aquesta jornada, un cop tots el equips van finalitzar les proves, vam disfrutar de l’entrega de premis on en Toni i en Tito companys de l’equip de L’Illa de Rodes van rebre el premi com a campions del Raid de Vilada i altre premi com a campions de Catalunya de Raids!

Text: David Solís.



Crònica Especial Gorgues de Galamús

Molt d`hora començàvem la jornada en ple cor del massís de les Corberes. La idea d`aquest entrenament especial era passar el dia fent esport pero conèixer a fons els encants naturales d`aquestes terres que tenim a una hora de cotxe però que són molt desconegudes per la majoria de catalans.
Arranquen amb la vía ferrada La Panoramique, el día és de Tramuntana. Tothom puja molt bé: en Toni i jo ens emocionem al veure com les diferents promocions de l`equip s`ajuden entre elles mentres nosaltres anem pujant al darrera com a simples espectadors.
Al cap de dos horetes ja agafem les btt per uns 20 kms de carreteretes asfaltades per les valls de Fenoulledes. Primers quilòmetres en pujada tots junts a ritme còmode, un altre "interior" per la colecció que alguns trigaran a oblidar i un segon collet en pujada que es torna molt dur pel fort vent de cares i el ritme selectiu que fiquem al davant. Es fa selecció.
Passem el coll a fons i ens reagrupem a la baixada per anar tots junts a buscar un dels moments estelars de la jornada: el descens de les gorgues de sant jaume en btt (mireu videos i flipareu).
Es tracta d`un corriol preciós i molt encaixat d`aquells que recordarem tota la vida (els testicles del Lewis també). És un descens molt especial ja que no l`havíem provat mai en btt i sempre et queda aquell dubte. Però ha valgut la pena, encaixonats seguint el fil l’aigua amb l`espai just per passar la bici (a vegades no).
Parada de 30 min. per menjar i recuperar forces i atravessem la vall per encarar una altre joia natural de la zona: el coll de Sant Lluís: asfaltat, no massa alt però amb una pendent molt forta i constant que presenta un traçat que es va cargolant per la muntanya fins que - ojo paranoia- es cargola la carretera sobre ella mateixa en un pont de 360graus, al·lucinant, jo no ho havia vist mai això.
Són 8 kms molt durs que cadascú fa al seu ritme. Ens reagrupem adalt i ràpida baixada per carreteretes secundàries precioses mentre ens apropem als peus del imponent Pech de Bugarach.
Deixem les btt i encarem corriol amunt: són uns 600 m de desnivell positiu per pujar a aquest cim preciós, estrany, amb unes formes atormentades i que ens encanta. Adalt fotos, abraçades i baixada per l’altra vessant per retrobar les btt al coll de Llinàs.
Darrer tram de btt per carretera còmode fins entrar a les gorgues de Galamús: sense paraules, no existeixen encara les paraules per descriure-ho.
Aquí teniem previst fer el trekking aquàtic però hi ha massa aigua i fa massa fred.
Renunciar a temps és una de les coses més importants i complicades que cal apendre si vols gaudir durant molts anys de les activitats en el medi natural, cal respectar la natura i tenir molt clar quan diu que no. Sempre mana la natura.
També és un dels valors que no ens cansem de repetir en aquest equip: el COM sempre per davant del QUE, el riu no marxarà, ja hi tornarem.
Així doncs, atravessem els 2 kms espectaculars de la carretera que va penjada per les gorgues i baixem fins al poble de Saint-Paul-de-Fenouillet per recuperar els cotxes després de unes 8 hores.
Petit resum aquest que es queda molt lluny de poder descriure les emocions que vaig sentir i el profund agraïment pel Salva Manera que ens va fer una assistència en cotxe.

Absolutament fantàstica amb coca final inclosa. (coca de sucre)
Petit resum aquest que trigat tan sols 12 minuts en escriure i que ens hauria de portar a fer-nos una pregunta:
"¿perquè no l`he escrit jo?"
Seguirem treballant en aquest equip amb la mateixa il.lusió de sempre per que algun dia trobeu la resposta i\ho feu la crònica d`un entrenament que us hagi agradat molt.
Fins aleshores...
Ens veiem en el camí.

Text: Sapere Aude



"La suma d'esforços de cada un dels raiders fa l'EQUIP"