dijous, 19 de desembre del 2013

Ripoll - Sant Feliu de Guíxols amb BTT

Aquesta és la crònica d’un dels entrenaments més difícls que he realitzat amb l’equip de raids, especialmente a nivell mental que és el múscul més important per mi.
Els dies  anteriors a l’entrenament les coses no han anat com nosaltres haguèssim volgut a l’equip: ens costa molt fer entendre als nous raiders ( i a alguns veterans) que anteposin el NOSALTRES al JO, que pensin abans en el bé de l’EQUIP  que no el seu benefici PERSONAL. Suposo que per alguns son molts anys seguits creient-se el centre de l’univers.
Ens costa molt, a vegades és molt frustant i estàs apunt de tirar la tovallola, deixar-ho estar i dedicar-me jo també  només a MI i als MEUS.
Per sort o per desgracia a mi m´han educat d’una manera que em resulta impossible abandonar.
Fa tres anys vam començar amb en Toni aquest projecte amb tota la il.lusió del món però amb tot el desconeixament i la bona fe de l’univers. No teniem cap referència, cap model a imitar per sentar les bases d’una escola de raids d’aventura.
Teníem i seguim tenint molt clar el COM volem fer les coses però el dia a dia i la personalitat dels diferents raiders any a any ens fan pendre decisions noves, normatives de funcionament i condicions d’accés cada cop més restrictives a les diferents activitats.
El món canvia molt depressa i és evidentment que jo em faig vell ja que hi ha coses que no entendré mai i cada cop les entenc menys i les reflexiono amb una barreja de ràbia i estupefacció fins que em torna a guanyar la il.lusió per un futur que no tinc clar que arribi mai pero les persones estem forjades de somnis,  perquè si no somiem estem morts (Kilian Jornet). Jo segur que si.
La veritat és que el meu esperit romàntic mai hagués volgut haver de perdre tanta energía en aquestes normatives i paperasses, continuo somiant en un món ( com a mínim en el micro-cosmos de l’escola de raids) en el que les coses es facin de manera natural, basades en la il.lusió dels seus participants, en la seva responsabilitat i el sentit comú. (tot i que ja sabem que sol ser el menys comú dels sentits)
Basades en VIURE de veritat.
Jo sóc herència d’aquesta concepció del món per part de molta gent (pares, companys de feina i esport, etc…) a la qual mai em cansaré d’agraïr la feina que van fer amb mi.Ara sóc jo qui intenta deixar el seu gra de sorra per les noves generacions amb la máxima humilitat i enèrgia  que puc. I de moment encara puc més.
Des de les 5:30 de la matinada i després de moltes dificultats i passar dos o tres moments de bloqueig mental i amb molts ganes de plegar i anar a dormir amb la meva xicota i la meva filla vam aconseguir arribar a Ripoll una hora i mitja més tard del previst.
David Solís, Alfons, Carlos Manera, Toni, Ruben, Tito i el nostre àngel de la guarda Lolo com assistència i en Salva Manera facilitant els mitjans de manera heroïca. Que grans que sou tots!!
Ripoll, 15 de desembre, 9 del matí, 4 graus sota zero… una nevera de les bones.
Canviar-se de roba ciclista es converteix en un acte de fe molt gran. Sort que porto les jaquetes noves d’hivern pels companys i anem força ben preparats per la FRED amb majúscules.
En Carlos no tant (15 anys) i això en el nostre món es paga car: al cap de 30 minuts de rodar ja no sent els peus, calia que portar uns cubrebotes o la típica bossa de plástic si no tens els 20€ pel Decatlon. L’hem de carregar a la furgo d’assistència amb el psicòleg Lolo i al cap de 30 minuts ja està un altre cop amb nosaltres a dalt del coll de Santigosa. Jo crec que s’enrecordarà del concepte: els éssers humans tenim fred… tots.
El recorregut en btt de Ripoll a Sant Feliu de Guíxols són uns 135 kms amb dos petits colls i un terreny favorable i molt rodador. Empalmem les tres vies verdes de la provincia de Girona, el repte atrau: de la muntanya al mar.
El primer tram fins a Sant Joan de les Abadeses per pista asfaltada està tot glaçat, costa molt que la musculatura funcioni, silenci, dolor a les extremitats,un equip, comença a sortir el sol sobre uns camps totalment gebrats de glaç, imatgesd’una bellesa extrema… perfecte:és el que busquem.
Molta fred, els 4 graus negatius es multipliquen degut al vent aparent que generen les nostres bicicletes rodant sobre els 20 km/h. La sensació tèrmica resultant no mola, calculeu…
Algunes fotos i videos que podreu veure existeixen gràcies a l’heroïcitat del capità, en Toni ha aconseguit treure`s un guant i agafar la cámara en marxa. Jo no puc, no sóc capaç de fer-ho, tinc les mans com un Clik de Famòbil.
A Sant Joan deixem la via verda del Ferro i ens comença a tocar el sol, pugem el coll de Santigosa per asfalt i anem agafant temperatura, alguns massa temperatura i tot.
A la baixada llueix un formidable sol sobre la plana de la Garrotxa: preciós, no ho oblidaré mai.
Baixada molt ràpida per asfalt, em pico amb el meu pare que ens fa l’assistència en cotxe, em guanya.. que cabrón, ni tan sols m’ha deixat l’oportunitat de poder ficar-li la roda en un interior de curva i mira que jo les apuro pero és el meu pare i em coneix massa bé. La inercia de les 29” del Toni també m’acaba guanyant, aquest cabron també em comença a conèixer massa bé.
A Olot empalmem la segona via verda que ens portarà fins a Girona, rodem ràpid a relleus fins a Sant Esteve d’en Bas on comença el segon i últim coll de la ruta : el coll de Bas. En David Solís comença a patir però ens anem esperant i ens agrupem tots a dalt. Els següents 25 kms són de baixada I ben agrupats avancem molt ràpid per Sant Feliu de Pallerols, Amer, La Cellera de Ter fins arribar a Anglés.
Ara  la via verda ja es planera fins arribar a Girona, ja portem més de 3 hores d’esforç.
En Solís torna a patir però lluita com un campió fins a la primera i única parada llarga de la ruta, a Girona al km 90 aprox.
Admirable com ha lluitat en Solís per no perdre roda del grup però ,per mi, encara molt més admirable com enten la filosofía de l’equip i decideix plegar en aquest km 90, puja al cotxe en benefici del grup. Per mi aquest tio és un heroï, un dels que no sortiran a la foto final però dels que donen el veritable sentit i força a un equip. Tot el meu respecte per ell, aquest és el seu merescut homenatge i us puc asegurar que gran part de la força amb la que tirava del grup en els següents quilòmetres estava inspirada en ell. Grande Solís, un plaer pedalar al teu costat.
Després de la parada de 30 minuts per menjar el taper a Girona el cansanci es comença a notar de valent, ara arranca la part de l’aventura. Ara qualsevol detall compta: menjar i beure bé, trobar el ritme adequat per tot el grup, que els més forts donin bons relleus al davant i que els de darrera agafin bé els rebufos, etc…
Empalmem la tercera via verda de la ruta que ens porta fins al mar, és molt planera i amb algunes baixades llargues. Passem per Cassà de la Selva i arribem a Llagostera, kms 115 aprox.
A partir d’aquí és tot baixada i planer en els darrers 5 kms. Aquest és el momento en el que els que tenim més forces sobre la btt ho donem tot en benefici dels companys, és el momento de demostrar que som un equip i no una banda que es pica de diumenge en diumenge per aplacar els seus egos.No som 7 corredors , som un equip.
És el meu momento i el d’en Toni, per un seguit de circunstàncies més o menys desafortunades, avui, en aquest momento, som els dos raiders més forts sobre la bicicleta i cal treballar posant-nos al davant a tirar i tapar el vent el màxim que poguem evitant que es trenqui el grup.
A diferencia del que pot semblar no és un càstig, tot el contrari, és un privilegi: poder treballar pels companys de l’equip que confíen i es senten segurs amb mi, sentir el vent a la cara, les pulsacions al màxim i les cames que presionen al màxim cada pedalada, concentra`t al màxim, la meva vida està en cada pedalada, pendent del més mínim indicador del meu castigat cos de 39 anys que em permeti posar un pinyó més dur i augmentar un xic més la velocitat, et sents molt molt VIU,…
Buffffff, em torno a emocionar collons….
És un d’aquells momets que ja he explicat altres vegades en el que tens la sensació d’estar en el lloc i amb la gent amb la que vols estar i això mitiga molt el dolor, passa a ser secundari, tolerable, ja em podeu creure ja, si algún dia heu arribat a tenir aquesta sensació el dolor es controla, tot es controla aleshores…
Saps que ho dones tot, mires al teu costat, mires al darrera, totes les mirades dels companys en sintonía, saps que  están apunt per donar-te el relleu, saps que som un equip i que en aquell momento el pensament de tots està en avançar el més ràpid posible per aquells collons de pista, per què? Per res, absolutament per res, es la inutilitat de l’objectiu final el que li dóna tot el sentit a les formes, per mi és com una obra de art, estem creant poesía en moviment sense cap més objectiu final que no sigui disfrutar del momento i fer que sigui el més perfecte possible. Entenc que des de fora costi molt d’entendre i tan sols vegin 7 pringats pedalant com locos per un camí i com que no és cap cursa doncs no importa… quina llàstima.
Aquests moments compensen sobradament la frustració que sentía aquest matí i aquests darrers dies i em fan tirar endavant i recobrar la il.lusió.
Suposo que cadascú ho veu a la seva manera: per alguns potser la victòria ha estat en arribar al final, o en arribar en el menor temps posible, no ho sé, cadascú és com és…
En el meu cos jo sento aquella música de fons que m’encanta d’aquell reportatge de Informe Robinson de Canal+ sobre el ciclista profesional Markel Irizar. És aquell momento en el que els seus companys d’equip parlen d’ell i l’admiren per la seva capacitat de treball i la seva entrega total per l’equip…”Born to fight”, amb aquella música de fons… i jo somio desde l’evident distància de la meva mediocritat, que els meus companys d’equip en puguin veure també així, que estiguin orgullosos de la meva feina i d’aquest equip.
Això és el que passa pel meu cap arribant al final del repte d’avui i ho volia compartir amb vosaltres.
Arribem a Sant Feliu de Guíxols després de 7h25’. Objectiu complert? Us asseguro que per mi és el de menys… jo em quedo amb les felicitacions i abraçades dels companys a la platja, la forta (molt forta) abraçada del Tito “gracias tio de verdad, para mi muy grande!!!” i el seu enorme somriure, amb en Tito tot és sempre molt, també em quedo amb l’abraçada del Lolo el nostre assistent i el meu pare i les d’en David Solís del que ja n’he parlat abans i l’aplaudiment d’en Salva Manera quan tornem a Figueres, ell que ho ha donat tot des de la llunyania per tal que nosaltres poguessim arribar aquí. I la meva Marta lluitant i estimant per igual tot el dia en solitari amb la meva filla, això si que és una aventura.

Tingueu molt clar: nosaltres sortim a la foto dels triomfadors, tots ells están en el més fons del meu cor. Aquesta m’agradaria que fos la meva herència.

Text: Sapere Aude.


dilluns, 2 de desembre del 2013

ARWC 2013 Costa Rica

Aprenem dels més grans!! Raid d'expedició - NON STOP - World Championship que es celebra a Costa Rica.

Teams: http://live.arcostarica.com/static/teams/6.htm

Corredors/es catalans/es a seguir: Grifone - Platja d'Aro (equip número 6) Albert Vilana, David Tarrés, Jordi Capell, Marta Riba, Antioguia Trangoworld (equip número 19) Xavi Rodriguez, Pep Sanchez, Monica Aguilera Viladomiu, Thule Adventure Team (equip número 57) Albert Roca.

Equip espanyol a seguir: Columbia Vidaraid (equip número 5) Urtzi Iglesias, Jon Ander Arambalza Valverde, Barbara Bomfim, Marco Amselem

Aquí teniu el Raid més dur dels últims temps, la ruta: http://live.arcostarica.com/route/index.cfm

Podeu seguir el raid en directe: http://live.arcostarica.com/

Ànims a tots els participants!!! Gassssssssssssss!!!

Video promocional:

Una de les proves que realitzaran!!!

diumenge, 1 de desembre del 2013

Especial Salt del Fitó!!!

https://plus.google.com/photos/100229284653611578277/albums/5952512478991430913

Premiats per la Promoció de l'Esport!!!

Ahir es va celebrar la II Nit de l'Esport de Roses. L'Associació Esportiva Escolar Illa de Rodes va guanyar el premi per la Promoció de l'Esport. Des d'aquí voldríem agrair a totes les persones que han ajudat a que això hagi sigut possible. Visca l'esport!!



Visitem la Mostra de Figueres!!!

Gran Denis Urubko: "El millor alpinista és el que torna viu a casa"





divendres, 29 de novembre del 2013

Raid Popular Caldes de Montbui

Les “vailetes” de l’Illa de Rodes Raid Team (Ariadna i Jenny),  el dissabte 23 de novembre, teníem previst participar al raid d’aventura de Caldes de Montbui, però per culpa d’una lesió, vam haver de fer un canvi d’última hora i passar a anomenar-nos “vailets”.
A les 7:30 del matí, ja estàvem al pàrquing del camp de futbol de Caldes, muntant bicis i preparant tot el material que necessitaríem per la gran jornada. I sobretot, estàvem intentant no quedar glaçats pel fred.
A les 8:00 tocava el breafing i, un cop vam tenir el mapa, començar a decidir quina seria la millor ruta. En aquests moments vam tenir algun dubte sobre si triar el camí que semblava fàcil o aventurar-nos per corriols. Per sort, vàrem ser prudents i això va significar avançar a molts dels equips.
A les 8:30 els 30 equips de la categoria aventura ja començàvem a pedalar. Amb una immillorable orientació varem arribar tercers al control canvi i això va fer que ens motivéssim encara més per donar el millor de nosaltres i poder quedar en una molt bona posició.
Sabíem que anàvem molt bé de posició però no gaire bé de temps, per tant, vàrem decidir deixar tres balises que ens quedaven molt lluny i assegurar poder realitzar les proves següents i arribar a temps a la meta.
Llavors tornava a tocar agafar les bicis i per últim una cursa d’orientació urbana on havíem de respondre un seguit de preguntes i realitzar proves especials (slackline, tir amb arc, ràpel de 25 metres i electron).
Amb un esprint final i rampes a les cames de la vaileta de l’equip, vam arribar a les 15:00 en punt a meta. Llavors un bon entrepà de botifarra i a descansar mentre esperàvem els resultats.
Finalment ho vam saber: 3r de 30 equips!!! Vam pujar a buscar el premi i cap a casa amb un somriure d’orella a orella i un mal a les cames impressionant.

Si mirem les classificacions a dia d’avui, sortim com a quarts. Suposem que devien tenir algun problema amb la puntuació de l’equip que surt com a tercers. Però bé, tercers, quarts... el més important és que vam poder gaudir d’un gran raid.

Text: Jenny Triviño.





dilluns, 25 de novembre del 2013

L'Associació Esportiva Escolar Illa de Rodes nominada a la II Nit de l'Esport Roses 2013

Roses reconeix la feina ben feta dels últims anys de l'Associació Esportiva Escolar Illa de Rodes proposant-la com a finalista en l'apartat de Promoció de l'Esport. El proper dia 30 de novembre a les 20h al teatre de Roses es proclamaran els guanyadors. Us hi esperem a tots/es!!

Finalistes a títol de PROMOCIÓ DE L'ESPORT:

- Club Atletisme Roses.
- Associació Esportiva Escolar Illa de Rodes.
- Grup d'Esports Nàutic de Roses.





dimecres, 13 de novembre del 2013

Rogaine del Cap de Creus

Aquest passat dissabte en Cesc i en Toni participàvem al Rogaine del Cap de Creus; jugàvem a casa. Per un cop no ens havíem de llevar molt aviat!!

Ens trobem al Port de la Selva a les 9h per esmorzar i preparar el rogaine. El rogaine consisteix en realitzar el major número de punts en 6 hores. L'organització et dona un mapa amb unes 45 fites amb diferent puntuació i tu has de fer la millor estratègia segons les teves habilitats tècniques i físiques.

A les 10.40 s'entreguen els mapes i tenim 20 minuts per decidir l'itinerari. Fa una mica de fresca, bufa la tramuntana i sabem que el terreny és dur i feréstec. Decidim fer primer la part interior del mapa i allunyar-nos unes tres hores del punt d'inici i després tornarem per la costa.

L'inici és molt dur amb una pujada molt dura plena de matolls amb punxes. Ja vèiem que la cosa serà dura, el sotabosc és molt més espès del que pensàvem. En Cesc a la primera pujada ja nota la seva inactivitat el cap de setmana anterior afectat per un virus. El Rogaine penso que se li farà llarg i així és... 

A partir de les tres hores ja li apareixen les primeres rampes que no el deixaran fins al final. Però com és habitual amb ell ho lluita moltíssim; quin esperit de sacrifici!! És un fora de sèrie.

A mig rogaine hem de reduir les nostres ambicions i variar l'estratègia i retallar el nostre itinerari. Un parell d'errors d'orientació ens han fet perdre temps juntament amb zones molt verdes que han augmentat la duresa de la competició.

Finalment arribem 1 minut abans del tancament de meta amb les forces molt justes. Amb un gust agredolç: decebuts amb l'itinerari realitzat i contents amb l'esforç realitzat. Aconseguim una desena posició molt meritòria vist el nivell dels equips participants.

Text: Toni Muné.







dimarts, 12 de novembre del 2013

Entrenament BTT-O i circuit al gimnàs!!!

Segueix la formació dels nous raiders. Aquest passat dijous ha tocat practicar l'orientació amb bicicleta. Els raiders ja saben que no és fàcil orientar-se i conduir la btt a la vegada a altes velocitats. És important reduir la velocitat i llegir bé per no fer més kms del compte.

Després d'un bon exercici d'orientació amb btt, en Ruben ha delaitat els seus fans amb exercicis al gimnàs!!!


FOTOS




Campionat de Catalunya de BTT-O

El passat 3 de novembre assistia al Campionat de Catalunya de BTT-O amb ganes de fer un bon resultat. Era la meva primera i única BTT-O de l'any i la meva segona participació en un Campionat de Catalunya. Havia entrenat físic però la tècnica la portava una mica fluixeta, només havia practicat en algun raid d'aventura, i això es va notar. Vàries errades d'elecció d'itinerari però vaig apretar fort de cames, no hi havia més remei... Les vaig portar al límit.
Al final, bona recompensa a l'esforç realitzat; una meritòria segona posició darrera de l'actual campió d'Espanya i especialista en BTT-O; David Toll.

Text: Toni Muné.
http://campcatbtto2013.blogspot.com.es/







Raid C.E.M. El Papiol


El passat 26 d'octubre dos equips de l'equip Illa de Rodes Raid Team van participar en el Raid CEM Papiol. Tres noies: Jenny, Ari i la nova incorporació; la Clara, formaven un equip i l'altra els dos cosins: Tito i Toni s'estrenaven competint junts.

Crònica organització:

La categoria aventura tenia un recorregut més exigent, tot score, i dissenyat perquè realitzar tot el raid fos possible però difícil, a l’abast només dels primers equips.  Així que la gran majoria d’equips haurien de decidir estratègicament quines seccions volien prioritzar i gestionar adequadament el seu temps per aconseguir el màxim dels 100 punts del raid abans del tancament de meta. 

A les 9h prova sorpresa i primera secció de btt amb 13,5Km i +290m, que per alguns equips ja es va allargar uns quants Km més.  Després de passar per la zona del salt d’aigua, pujada fins a Santa Creu d’Olorda i baixada fins l’Ermita de la Salut on el GEPS de Sant Feliu havia preparat un rogaining de 6Km i +250m, amb slackline i prova de memòria. 


La secció 3, BTT-O de 15,5Km i +570m va servir per marcar les diferències entre diferents equips atesa la duresa de la pujada i els corriol espectaculars i més tècnics de baixada que portaven els equips al pavelló, punt d’inici del raid. Avituallament, agafar el material necessari i cap a les Escletxes on els 2 primers equips, Illa de Rodes Raid Team i raidaventura.org internacional van arribar junts, van realitzar totes les proves del sector, cada equip en l’ordre que va decidir: patins, ràpel, tirolina, espeleo i el circuit de les escletxes.  


La 5ª i darrera secció era un treking de 7Km i +250m pujant i voltejant el Puigmadrona amb proves de punteria i orientació per rumbs per acabar al pavelló amb tir amb arc ja amb el temps neutralitzat.  


Finalment, en categoria aventura es va imposar l’equip Illa de Rodes Raid Team que va realitzar tot el recorregut complet.  En segona posició l’equip raidaventura.org internacional que per no realitzar el canvi horari va arribar a meta 1h abans del tancament deixant-se així 15 punts. En tercera posició l’equip Raid Team, que després d’una bona temporada sense disputar raids tornava a posar-se les botes.










divendres, 25 d’octubre del 2013

Augmenta l'exigència: BTT + TREK MORISCA!!!

Aquest dijous s'ha celebrat el tercer entrenament ordinari de l'equip Illa de Rodes Raid Team. Els nous integrants de l'equip ja han pogut comprovar l'exigència tècnica i física que ens pot oferir el medi natural: tast de corriols i ascens vertical al búnquer de la Morisca, amb exploració inclosa i alguna sorpresa en l'interior.
Felicitats a tots pel vostre esforç i treball en el primer entrenament exigent de la temporada. Seguiu treballant així!!!

FOTOS



diumenge, 20 d’octubre del 2013

ESPECIAL BANYOLES


A les 10 del mati començavem a pedalar a tocar l’estany de Banyoles. El mes dificil ja estava fet:aconseguir que més de 15 nous components de l'equip de raids i les seves btts arribessin al punt de sortida...buffffffff, sort de la il·lusió que hi posem tots.
La primera secció de l'entrenament transcorre pels turons que envolten l’estany de Banyoles: rampes molt fortes de pujada, grans miradors i corriols força tècnics.
Els nanos s'esforcen al màxim en cada pujada i es regalen en cada  corriol de descens. En Vilarrassa surt volant als 20 metres del primer descens per pista, tot correcte.
Deu n'hi do quina horeta i mitja de btt que ens han ofert el Tito, en Toni i la Jenny ( els locals de Banyoles). Enllacem amb una secció d'orientació a peu per parelles per trobar 10 balises en 40 minuts en format score. La majoria molt bé, la parella Georges/Lewis han volat per fer 18 min.
Reprenem les btts per apropar-nos al paratge de les Estunes, unes baumes i esquerdes molt curioses i que ens serveixen per consolidar la nostra tècnica de rapel: rapel penjat d'arbre amb pe
èndul i rapel dins d'una escletxa. També fem una mica de mini-espeleo dins de les escletxes i tir amb arc.
Després de 4 hores de feina tornem amb les btts fins a la zona de picnic del llac de Banyoles per gaudir del dinar cooperatiu, alguns s'ho han currat més que d'altres però tots ens hem atipat com bacons.
Esperem que hàgiu gaudit de l'espectacle, ens veiem en el camí!!!

Text: Sapere Aude.



diumenge, 13 d’octubre del 2013

Produccions Lamas presenta: ALPS 13



Pel·lícula: ALPS 13.
Descripció: Ruta de 6 dies NON-STOP  pels Alps combinant: ciclisme, barrancs, patins i vies ferrades.
Edició: Ruben Lamas.
Fotos i videos: Toni Muné i Ruben Lamas.

dijous, 10 d’octubre del 2013

Segon entrenament!!!

Avui hem realitzat el segon entrenament de la temporada. El primer amb els 15 nous raiders de la temporada ja confirmats. Quin goig que feien els 15 jovenets amb tota la ilusió del món... Cony es que m'emociono!!
Hem realitzat una volteta de 1h20' en btt buscant el corriol de la torre del vent i del mas fumats. Alguna volada a lo superman però res greu.
En arribar al mas oliva hem deixat les bicis i hem realitzat una volta correns per un barranquet i un corriol per sota el pic de l’Àliga passant per l'olivera centenària i el pi d'en Rahola. Alguns companys de l'equip no han corregut i s'han dedicat a  fotre's pinyos terribles amb la btt mentre ens esperaven...espectacular!!!!

Anem millorant, ens anem acoplant i coneixent i anem preparant les bases per realitzar grans reptes junts aquesta temporada.


Els nous fitxatges de l'equip Illa de Rodes Raid Team

Grandíssim Raid del Segre 2013!!!

Tot això comença a mitjans d’estiu quan en Toni i jo comecçem  a pensar a inscriure’ns al raid del Segre. No havíem fet mai cap raid junts i vam decidir inscriure’ns a aventura i fer un raid un raid dos setmanes abans per veure si anàvem bé com a parella. Portàvem tot l’estiu entrenant molts de cops junts (per no dir tots els entrenaments junts) però no havíem pogut competir junts. Al final ens vam inscriure als dos raids. Per problemes de l’organització el raid amb el que ens havíem d’estrenar es va suspendre. Amb en Toni  vam pensar “Estrenar-nos com a parella en el raid del Segre és una locura però ho hem d’intentar”.  Pels que no sabeu de que va això del raid del Segre són dos dies de raid amb molt molt poques hores per dormir.

Divendres 4
Ja erem divendres, avui comença el raid. Portàvem esperant aquet dia des de mitjans de juliol. En Toni i l’Ari ja venien cap aquí a la Pobla a carregar el meu material i acabar d’arribar fins a Pont de Suert. Quan vam ser a Pont de Suert vam anar a buscar els dorsals i desprès a preparar el material de l’etapa pròleg i ordenar una mica la furgo que estava plena fins a dalt. L’etapa pròleg consistia en una orientació urbana nocturna amb preguntes i per acabar-ho de rematar va ser per relleus. En aquell moment a mi em va entrar una mica la por, només feia que pensar “i si no ho faig prou bé?””i si no sóc prou bo com per competir al costat d’en Toni?”. En Toni em va veure com em canviava la cara i em va animar de seguida. Vam acabar l’etapa en desena posició, això volia dir que el dia següent sortiríem 10 minuts més tard (que en un raid tan llarg no són res). Vam muntar les bicis i ens vam posar a dormir que demà ens esperava un dia molt llarg i molt interessant.

Dissabte 5
6 del matí sona el mòbil per posar-nos a esmorzar un gran plat de pasta amb carn. Vam canviar-nos i ens vam posar la roba per anar amb bici. Començava a estar una mica nerviós i tenia ganes d’estar sobre la bici i començar ja el raid. La primera secció eren 26km de bici i 1200m de desnivell. No vam tenir problemes amb l’orientació excepte en una fita on ens vam trobar gran part dels equips del raid, la fita estava desplaçada i la vam deixar estar. Quan vam tornar a arribar a Pont de Suert desprès de 2 hores 30 min i un bona caiguda baixant. La següent secció era la via ferrada, ens preocupava una mica perquè pensàvem que ens trobaríem “stopers” però quan l’Ari ens va dir que només teníem elits a davant vam pensar “segur que no trobarem stopers”. Vam parlar massa ràpid, l’aproximació a la via ferrada la vam fer a un molt bon ritme i des de baix ja veiem gent pujant. Quan vam ser al principi de la via ferrada vam començar a pujar a un ritme força alt però sense desgastar-nos massa. Quan vam acabar el primer tram o fins i tot una mica abans vam veure el que ens esperava. Una cua super llarga de gent pujant per la via ferrada a un ritme no massa alt. Ens va tocar esperar-nos a darrere de tot i enlloc d’enfadar-nos vam aprofitar per estirar bessons i recuperar una miqueta per a poder mantenir el ritme que portàvem. Un cop acabada la via ferrada amb en Toni estàvem molt molt bé de forces, de moment no ens feia mal res i ara ens tocava un trekking per anar fins al kayak. L’Ari ens va preparar una taula amb entrepans de nutella, coca cola, aquarius i dos bidons amb isotònic, tenim la millor assistència del món pensàvem amb en Toni. La següent secció no pintava gaire complicada, trekking de 4km i 300m de desnivell. En aquesta secció vam fer l’únic error d’orientació que vam fer en tot el raid, però el vam saber solucionar molt ràpidament i en tres quarts d’hora ens vam plantar al kayak. A la secció de Kayak ens esperava una sorpresa no gaire agradable, bé més que una sorpresa en varen ser dos. La primera va ser que havíem de transportar el kayak durant uns 10 minuts fins arribar a la platjeta i la segona sorpresa va ser que com que el pantà havia baixat molt el nivell de l’aigua a la platja hi havia molt i molt de fang (sens enfonsaven els peus fins als turmells). La ruta pel pantà va ser molt xula i vam anar a un ritme altíssim. Quan vam arribar a la platja on hi havia d’haver-hi la fita jo vaig pujar amunt a buscar-la i en Toni em va esperar a baix girant el kayak. La fita estava força mes amunt del que em pensava i a més vaig pujar sense mapa, sort que en Toni em va explicar on era sinó no l’hagués trobat pas. Vam tornar pel mateix camí cap a la platja i en aquella tornada vam descobrir que anàvem primers de la nostre categoria i que anàvem just a darrere de l’equip Grifone. Això ens va animar molt i en el trekking següent vam anar a un ritme força alt tot i que feia força pujada. Just desprès d’aquet trekking tocava el barranc de Viu de Llevata. Vam arribar molt ràpid i ens vam començar a preparar les coses per anar al barranc mentre menjàvem. Ja portàvem 9 hores de raid i ens trobàvem molt bé. Entrem al barranc i avançem molt ràpid, fins que a mig barranc a mi em va venir el “baixon” i vam haver de baixar el ritme. Havia menjat poc i no portàvem cap barreta, tocava gestionar el “baixon” de la millor manera possible per no haver de baixar massa el ritme. L’aigua estava molt freda i això feia desgastar moltíssim el cos. En el barranc vam tenir un petit problema que ens va fer perdre una mitja hora respecte els nostres perseguidors, enlloc de sortir per la sortida normal de barranc ens van dir al breafing que havíem de continuar pel riu fins a trobar un pont. Quan nosaltres estàvem al mig del barranc va haver-hi un canvi de plans i no ens en vam assabentar i nosaltres tots feliços vam continuar barranc avall fins al pont. Quan vam arribar al pont...SORPRESA!! no hi havia ningú! El que vam fer es començar a pujar barranc amunt fins que una furgo que feia assistència ens va veure i ens va explicar el que havia passat i li vam demanar que avises a la nostre assistència que l’esperàvem al pont. Va ser molt amable i en 10 minuts vam tenir a l’Ari al pont preparant-nos les bicis. Vam menjar i ens vam preparar tan ràpid com vam poder per a posar-nos de seguida sobre la bici i remuntar el temps perdut. En 15 minuts ja estàvem pedalant amunt i només ens havien passat 2 equips d’èlit, els segons d’aventura continuaven al barranc. Això ens va animar molt i vam començar a pedalar però sense apretar massa ja que ens quedava molt de raid per endavant. Va ser una bici força fàcil sense massa desnivell i molt repartit en els 22km que havíem de recórrer. Ens va atrapar la nit a la meitat del recorregut però no va ser problema i quan ja portàvem 12 hores i 10 minuts de raid vam arribar a la meta de la primera etapa. Vam ser el primer equip d’arribar a meta i 10 minuts més tard arribava els Grifone i el segon equip d’aventura. Eren les 9 del vespre encara quedaven 2 hores per començar l’etapa nocturna. Ens vam preparar la motxilla per a la nit amb sac, tenda, ... i vam menjar caldo que ens va preparar l’Ari. Jo vaig dormir mitja horeta abans de posar-nos a córrer un altre cop. A les 11 de la nit començàvem la segona etapa, vam sortir nosaltres amb els Grifone, encara faltaven equips per arribar però tenien temps de sortir fins a les 12 de la nit. Al primera i la segona fita no van ser gens difícils i a la tercera vam tenir una mica de dilema, o ens la jugàvem en un camp a través dubtós i feiem un volta força llarga. Vam decidir fer la volta llarga i els Grifone i l’equip de Madrid que anaven darrere nostre a aventura van decidir per prova el camp a través. De camí a buscar un pont per creuar el riu vam veure que el riu no tenia massa profunditat i vam decidir creuar-lo amb els frontals apagats per que els altres dos equips no ens veiessin. Va ser una jugada mestre per què a ells no els va sortir be el camp a traves i van haver de fer marxa enrere. Anàvem primers davant dels Grifone, amb en Toni estàvem super emocionats perquè a més a més anàvem a un ritme alt amb la motxilla plena i no ens feien mal les cames. Vam aguantar tot el trekking amb l’equip Grifone i a les 12 i quart de la jit arribàvem a la zona de vivàc. L’organització ens va donar un got de caldo calent que va entrar molt bé perquè feia força fresqueta. Vam muntar la tenda i preparar els sacs per dormir. Jo fins a les 2 del matí no em vaig poder adormir i en Toni mes o menys també. Tocava descansar que demà al mati tocava tornar a arrencar a les 4 del matí.

Diumenge 6
A les 4:10 del matí sona el rellotge d’en Toni, toca aixecar-se i començar a preparar coses. No havíem dormir massa be i quan vam treure el cap de la tenda vam descobrir que feia fred i vent. Ens aixequem i 5 minuts més tard es va aixecant cada cop més gent. Pleguem els sacs, la tenda i ho tornem a posar tot a la motxilla, ens vestim amb la roba per sortir corrents i mengem uns croissants de xocolata, que estaven boníssims, i en Toni s’escalfa aigua per fer-se un cafetó. A les 4:50 ja estem gairebé tots els equips preparats per sortir. I a les 5 ens donen el mapa i tots a córrer cap a Barruera un altre cop. Aquet trekking va ser genial, amb una nit ben estrellada i uns corriols fantàstics. Vam arribar a Barruera els primers. L’Ari ens esperava amb menjar i enlloc de prendre dos cafès van entrar dos Redbulls. Ens vam canviar de roba per agafar la bici i ens vam carregar les bambes de còrrer a la motxilla i ja estàvem preparats per afrontar la tercera i última etapa del raid, BTT+trekking+BTT.
La primera secció de BTT va ser duríssima, pujada de 1000m de desnivell. Vam començar la pujada de nits i mentre pujàvem veiem els frontals de gent que encara estava fent el trekking fins a Barruera. Anàvem a un ritme brutal, per davant només teníem l’equip Haglofs i a darrere el Grifone. Amb en Toni estàvem al·lucinant del ritme que portàvem, anàvem molt forts i això ens motivava a mantenir el ritme. L’equip Grifone ens va avançar, com era d’esperar, i a partir d’allà fins arribar al final de la primera secció no ens va avançar ningú més. Desprès d’una pujada mortal on va haver-hi rampes que vaig haver de baixar de la bici, ens tocava un trekking d’alta muntanya. Eren 400m de desnivell, allà dalt i feia fred i ens vam abrigar per pujar amunt, pel meu cap només pensava una cosa “Jaume, has d’aguantar és l’última pujada” vam aconseguir arribar a dalt i baixar va ser un moment. Quan estàvem a baix vam veure que arribava un “peloton” d’equips d’èlit i també hi havia l’equip d’aventura que anava segon. Quan vam arribar a la bici altre cop en Xavi ens va dir que portàvem una hora d’avantatge sobre el segon. Això ens va donar una tranquilitat bestant gran. La segona secció de bici va ser més fàcil, a part d’un parell de rampes assesines. Despres d’un corriol fantàstic tornem a ser a Barruera amb un somriure a la cara. L’Ari ens esperava davant de l’arc, només ens quedava fer slackline i una proba especial. La proba de slackline la vam passar sense problemes despres d’una gran actuació meva jajajaja, i la prova sorpresa es tractava de partir un tronc en 3 talls amb una massa i tascons. Estava tan cansat que no podia gairebé ni aixecar la massa sort d’en Toni perquè si fos per mi no l’hagués pas trencat. I desprès de moltes hores de raid vam acabar-lo.
Cares de cansanci, satisfacció, però sobretot de felicitat de formar d’un equip com l’Illa de Rodes Raid Team que com més dies passen més grans i forts soms.
Agrair sobretot a l’Ari la grandíssima assistència que ens va fer. En tot moment teníem el que necessitàvem, sempre les bicis a punt, el menjar, la roba,...La millor assistència del raid sense cap mena de dubte i esperem que en el pròxim raid torni a acompanyar-nos. GRÀCIES ARI!
I per últim moltíssimes gràcies Toni per deixar-me competir al teu costat en una aventura d’aquestes dimensions. Han estat moltes hores de raid però no les canviaria per res del món, ha estat un cap de setmana molt intens i desprès de tot l’estiu entrenant junts ha estat un bon estreno com a parella. Espero poder viure més aventures com aquesta amb tu! GRÀCIES!

P.D: que sapigueu que just al principi del raid a la secció de bici vaig perdre la targeta de control. Sort que un altre corredor la va trobar i la va recollir i quan fèiem marxar enrere ens el vam trobar i ens la va donar. Mai més em tornarà a passar això segur!

Text: Jaume Garcia





dimarts, 8 d’octubre del 2013

Benvinguda als nous raiders de l'equip de la temporada 2013-2014!!!


Aquest passat dimecres 2 d’octubre hem realitzat el primer entrenament de la temporada 2013/14 de l’escola de raids d’aventura Illa de Rodes Raid Team.
S’han presentat al voltant de 13 nous alumnes aspirants a entrar a l’equip i 3 o 4 ex-alumnes d’altres anys.
Hem presentat l’equip i la dinàmica de treball i els pagaments, hem pres mides per la roba nova i hem recordat el calendari del mes d’octubre.
En acabat hem realitzat una combinada de btt i correr, realitzant 3 voltes de ciclisme. Cada volta incloia un sector circular de cursa a peu amb diferents exercicis “lúdics” pels voltants de l’institut i al peu del pic de l’àliga amb poc desnivell.
Molt bon ambient i molta energia positiva en aquesta primera presa de contacte.
Ens veiem el proper dijous dia 10 d’octubre.