diumenge, 30 de setembre del 2012

Entrenament especial mes setembre: Barranc Anelles

Avui ens hem desplaçat a la Catalunya Nord a fer el Barranc d'Anelles, el gran tapat. Un gran barranc amb rapels, togobans i salts que queda oblidat "gràcies" el Barranc del Llech.
L'equip de raiders era: Jaume (nova incorporació 2012-2013), Arnau, Quim, Jordi, Àlex, Víctor, Ruben i Toni.
Gran barranc que molts no oblidarem pel gran tobogan de 8 metres: im-pressionant!! I salts de 10 metres!!




dimecres, 26 de setembre del 2012

2 hores...

Doncs si! Passem de 16 minuts a 2 hores, primer entrenament de l'escola de raids 2012-2013 i com no convidats especials durant la jornada, s'en diu pluja i vent.
 Avui ha tocat combinada de BTT i corre durant 2 horetes sota una pluja molt intensa a moments, hem arribat a dubta alguns membres de l'equip si es tractava d'una triatló intensa de muntanya imagineu-sa la pluja que queia que n'hi havien que portaven mono de triatló i tot! Combinada pels voltants del nostre poble, que ja ens coneixen i no s'espantant en veure'ns! La secció de BTT pels voltants de la riera de la trencada, la depuradora, Mas Fumats, els sorrals i el Mas Oliva, un recorregut aproximat de 8km, i combinant-los amb seccions de running de 10-15 min. Al final acabem el primer entrenament amb 3 voltes al circuit de BTT i 3 seccions de running, passats sota la preciosa i mulladora pluja.

 Recordeu que el pròxim entrenament serà el dia 3 d'Octubre a les 15h al INS Illa de Rodes, disciplines per especifica encara, mireu el calendari!

Cesc Torrent





dijous, 20 de setembre del 2012

16 minuts

Molt cansament, molt. Molt aprop del límit, desesperats enmig d'una riera seca on ens ha abandonat un preciós corriolet que sobre el mapa ens havia de portar a la carretera. Estem a l'infern senyors. Portem unes 8 hores d'esforç sota un implacable sol de finals d'estiu que ens ha castigat molt. 
És dissabte 15 de setembre de 2012, son les 15:44 de la tarda i en Toni i jo estem apunt de viure 16 minuts que no oblidarem mai. Estem apunt de viure 16 minuts del Illa de Rodes Raid Team que ens han de portar de l'infern a la glòria. Queden 16 minuts perquè ens tenquin el control de pas que ens donarà accés a una secció de trekking i tir amb arc que ha de resultar decisiva pel podi d'aquest raid i per decidir el guanyador de la Lliga de Sprint Raids de la FCOC. 
Seguint la nostra filosofia de competició hem arriscat al màxim des de la sortida, ho hem donat tot des de les 8 del mati. En Toni, en una altra decisió magistral d'orientacio, ha decidit retallar per un corriol que ens beneficia... Pero ja sabeu que els mapes a vegades ens traeixen: estem parats amb les bicis enmig d'aquesta maleïda riera decidint amb el cor a 180 pulsacions si tornem endarrera i desistim de l'objectiu d'arribar al CP abans del tancament o seguim endavant improvitzant un pla alternatiu d'urgència que ens permeti arribar al poble i remuntar el coll on hi ha el nostre objectiu. La raó ens diu que es impossible, els números no surten ni de conya, les cames també ens diuen que porten quasi 8 hores de treball intens i , a més a més, no tenim cap garantia que el camí alternatiu que hem inprovisat no ens torni a trair. Per tant, comencem a pedalar seguint el nostre cor: cap endavant. Continuem amb la motivació que crec que ens ha convertit en un equip guanyador, un equip amb un caràcter molt fort i les idees molt clares i que em fa sentir molt orgullós. Suposo que els que ens coneixeu us podeu arribar a imaginar el nivell de patiment físic i l'angoixa mental d'aquests 16 minuts. El nostre pla d'emergència ens treu de la riera per una pista ràpida que ens porta a la carretera en lleugera pujada. Marco un ritme molt fort, vaig al límit convençut que en Toni s'enganxarà a la meva roda si o si i podrà rematar la pujada adalt del coll si anem molt apurats. Darrera comprovació de mapa a 180 pulsacions i 40 km/h per decidir que el trencant que hi ha al fons de la corba es el bo... Tan sols ens queden 7 minuts i la pendent augmenta per la típica carretera asfaltada en zig zag d'urbanitzacio costanera. Corba tancada a la dreta i en Toni em diu que no li quadra: que hauíem de trobar el trencant de terra ja!!! De cop apareix el trencant, deixem l'asfalt i ens enfilem per una pista de terra amb unes rampes descomunals. Estem aprop, queden 5 minuts. Ho estic donant tot, tota la meva energia en cada pedalada, les rampes són extremes: plat petit, pinyo gros; intentant no perdre l'equilibri i seguir avançant de qualsevol manera.. El coll ja s' intueix davant nostre però la pendent encara s'endureix més i arribo al meu límit: haig de baixar de la bici i arrossegar-la caminant. En Toni, poderós, pot continuar pedalant i s'avança uns 50 metres quan la pendent suavitza i puc tornar a pedalar. Agafo velocitat i quasi recupero la posició amb em Toni que m'està fent de goma per no arribar separats al CP i no penalitzar... Darrera paella d'esquerres abans del coll, fa estona que no miro el rellotge ja que quasi no puc fixar la mirada en res més que no sigui el manillar degut a l'esforç tan intens. Sembla que finalment ho podríem aconseguir amb molta fe i motivació ja que la raó fa 16 minuts que es va quedar a la riera. El resultat? No importa. No crec que sigui digne d'aparèixer en aquest relat de fets extraordinaris. El resultat en aquest cas es una simple anècdota vulgar que en cap cas hauria de donar o treure valor al relat que estem llegint. No deixeu mai de viure els vostres somnis. Nosaltres en aquella maleïda riera vam tenir un somni preciós, un somni que vam viure amb la màxima intensitat durant 16 minuts que recordaré la resta de la meva vida.

Ruben Lamas

P.D. Pels que no us heu enterat de res o pels esperits insensibles: SI, vam arribar al famos CP per tan sols 22 segons de marge, vam quedar tercers del raid i vam guanyar la Lliga Catalana per primera vegada.


Primer entrenament: 26 de setembre!!

Comença la nova temporada 2012-2013 amb el primer entrenament: 26 de setembre, a les instal·lacions de l'Institut Illa de Rodes. Porteu la BTT i material per córrer, i una motxilla per poder posar les sabatilles de córrer. A tot entrenament cal portar quelcom de menjar i veure, que són llargs!! Recordeu que quedem a les 15 hores i acabarem a les 19 hores. Us esperem a tots/es!!!

diumenge, 16 de setembre del 2012

Segueixen els èxits de l'Escola de Raids!!!

David Pineda i LLuís Llauradó (Categoria Aventura) i Ruben Lamas i Toni Muné (Categoria Èlit) han defensat els colors de l'Illa de Rodes al Raid Mediterrrani (El Garraf) amb uns gran resultats. Els del planter han acabat primers amb una lluita aferrissada amb els segons i després de persistir fins al final (després de 4 punxades...). Pel que fa els Èlit, una meritòria tercera posició, darrera de dos super-equips. S'ha acabat la Lliga Catalana i l'ILLA DE RODES RAID TEAM CAMPIÓ!! Després de 2 primers llocs i una tercera posició!!




dijous, 13 de setembre del 2012

Es busca la tercera promoció de l'Escola de Raids!!

Avui s'ha realitzat la presentació de l'Escola de Raids d'Aventura a la cinquena promoció del CAFEMN de l'Institut Illa de Rodes per tal de formar la tercera promoció de l'Escola!! L'any passat erem 21 raiders, a veure aquest any... t'apuntes???


diumenge, 2 de setembre del 2012

7 dies de ferrades i ports mítics amb bicicleta de carretera!!


Quina gran setmaneta: Ferrata Combe de la Roche, Col Agnel, Brenta en 2 dies, Passo Gavia, Passo dello Stelvio, Ferrata La Brigue.
Divendres 24 a les 23.30 hores de la nit comença el viatge d’en Ruben i en Toni cap a Brenta. Estem nerviosos i emocionats a la vegada; en Ruben porta anys somniant amb aquestes ferrades i jo, tinc ganes de provar la bicicleta de carretera per uns ports mítics.
De camí al nostre objectiu aprofitarem per fer una ferrada (Combe de la Roche) i un port de muntanya (Col Agnel). I així és, realitzem de bon matí, després de dormir una miqueta la ferrada amb una horeta de temps. Una via molt divertida amb algun tram tècnic i sobretot molt bones vistes. A continuació dinem una micona i anem a fer el Col d’Agnel, la meva estrena oficial amb bici de carretera (només l’havia agafat un cop). Gràcies Roger per deixar-me la teva bicicleta!!;). Coronem el port després de 2 hores d’esforç i 25 kms i moltíssim desnivell. Espectacular!!
Seguim el nostre camí i arribem a Madonna de Campiglio (http://www.campiglio.it/) el dissabte a la nit, camp base de Brenta. Busquem un lloc per dormir amb la furgo i a descansar.
Ens llevem d’hora i com ens temíem el temps no és bo. Passejem per Madonna, comprem i anem a l’oficina de turisme. El bon temps arriba dilluns, per tant, optem per esperar. Passem el diumenge preparant el material i descansant. La nostra idea és passar 3 dies i 2 nits; portarem el menjar i material per fer vivac. Anirem carregadets!
L’endemà a primera hora comença l’aventura. A les 8.30 pujem a 2438 amb el telefèric de Grostè I i II. Des d’allà iniciem la nostra ruta.
El primer tram; el Sentieri Benini és senzillet però amb una timba impressionant i unes vistes meravelloses.
Continuem a partir del coll de Tucket cap a Bochette Alta, el plat fort de Brenta. Un camí que transcorre a través d’escales i passos per la zona més abrupte i més alta del massís. Un recorregut únic i espectacular. Ens trobem força gent pel camí però avancem a bon pas. I arribem a l’alçada del refugi d’Alimonta, a on teníem previst fer nit, però per la nostra sorpresa anem molt bé de temps i decidim continuar fins el refugi Tommasso Pedrotti. Fa un dia sense cap núvol i molt bona temperatura la qual cosa ens permet allargar el dia i no patir pel temps.
A les 19 hores arribem al refugi després de fer la Bochette Centrale. Un tram espectacular que voreja el Campanille Basso, un pedrot enorme, molt preuat pels escaladors.
Carreguem d’aigua en el refugi i busquem una zona per fer el vivac. Quina sort, la zona està plena d’escletxes, i en una d’elles, amb gespeta inclosa, instal•lem el nostre campament.
Sopem unes pastes i a dormir ben aviat, estem cansats, han sigut més de 9 hores d’esforç. Fa una nit estrellada i gens freda, pels 2500 metres d’alçada que ens trobem.
L’endemà ens aixequem amb la llum del sol, són les 6 del matí. Hem passat una molt bona nit, una nit inoblidable sota un mar d’estrelles.
Avui toquen tres puja-baixa de 500 m de desnivell cadascú i el descens final a Madonna di Campiglio. Hem decidit fer la ruta de 3 dies en 2 dies, a tope!!
El primer tram ens porta fins el refugi Agostini a través del Sentieri Brentari. Cal destacar el descens per unes escales i diferents passos fins una glacera que per precaució ens posem els grampons.
Seguidament fem el tram més llarg d’escales, uns 200 metres per una canal impressionant. Es tracta de la ferrada de Castiglioni que ens porta fins el següent refugi: Apostoli. Arribem a les 12 hores, hora perfecte per fer una coca-cola i unes patates. Portem 5 hores de ruta amb un sol exigent.
Seguidament agafem el Sintieri Ideale, el més dur amb diferència. Un terreny molt pedregós i amb fortes pendents. Després de 4 hores de lluita arribem al refugi de Brentei. No ens dona temps de fer un altra tram equipat: el Sosat. Decidim agafar via directa cap a Madonna Di Campiglio, seguint un camí preciós, molt transitat per famílies, passant per dos refugis: Casinei i Vallesinella, amb una cascada impressionant.
Arribem satisfets després de més de 12 hores de caminada. Tenim ganes de canviar-nos i disfrutar de la cuina italiana, ens ho hem guanyat!! Anem a celebrar-ho en una pizzeria italiana. Ens posem les botes: una pasta i una pizza per cada un amb birra a dojo!!

L’endemà continuem el nostre viatge cap a Bormio, eix central dels tres Mítics: Gavia, Stelvio i Mortirolo. 3 grans ports de bicicleta de carretera d’Itàlia.
Per la tarda del 29 d’agost ens dona temps de fer el Gavia. 25 kms de pujada amb trams molt durs. Cap al final del recorregut atrapem un “iaio” que es pica amb nosaltres; increïble!! I em pregunta l’edat: “quanti anni hai tu?” i li contesto: 35, i ell em diu que en té 65!!! Finalment el deixem enrera i arribem amb menys de 2 hores a dalt el port!! Com hem disfrutat! Això de la bicicleta enganxa!!
Trobem un càmping, ens instal•lem i anem a fer una volta per Bormio. Un poble molt atractiu. Comprem al súper i anem a sopar. Consultem la previsió del temps i a partir de demà a les 11 hores la cosa pinta molt malament. Per això, decidim matinar (7h) i anem a fer l’Stelvio, un port mític, amb 34 “tornate” (revolts de quasi 180º). Una pujada exquisida pels amants de la bicicleta i la muntanya: 2760 metres d’alçada. Arribem a dalt i el mal temps apareix, fa una fred que pela. Iniciem el descens i arribem al càmping congelats, dutxa d’aigua calenta sisplau!!!
El dijous 30 per la tarda viatgem cap a la Birgue, una població que ens ve de camí de tornada en la qual aprofitarem per fer una via ferrada molt interessant, amb una tirolina de 120 metres!!!
El divendres 31 ens llevem i fem la via. Una ferrada exigent amb varis desploms, per mi, la més dura que he fet mai. La tirolina; IM-PRESSIONANT!!!
I divendres a les 20 hores arribem de nou a casona!!
Quina gran setmaneta; Gràcies Ruben per compartir aquests dies amb mi!!
Toni Muné







Col d'Agnel


Passo Gavia

Passo dello Stelvio